Priel

Per a altres significats, vegeu «Jarl Priel».

Un priel és una mena de canal natural a les terres fora dels dics i schorres a les planes de marea de costes arenoses sotmesos a moviments de marea amb un desnivell de més d'uns metres al mar del Nord i als estuaris dels rius que hi desemboquen (per exemple: Somme, Escalda, Ems, Weser, Elba i Eider).

Es pronuncia [pri:l], és un mot neerlandès o baix alemany, d'etimologia desconeguda.^[1] S'utilitza també la paraula sinònima zwin, que subsisteix en molts topònims, del qual el més conegut és Het Zwin el braç de mar, avui ensorrat, del port medieval de Bruges o els dos municipis que duen el nom Zwijndrecht (= gual a un zwin)^[2] És una formació hidrogràfica de les costes sorroses o dels estuaris de rius a les quals hi ha un gran desnivell entre la plenamar i la baixamar. El corrent canvia de direcció quatre vegades al dia: a marea alta terra endins i a marea baixa a mar enllà. El calat és força variable entre zero i alguns metres i el seu curs superior pot quedar sec o gairebé sec a marea baixa. Un priel pot ser la prolongació d'un riu dividir-se en uns braços. Els priels més llargs són al mar de Wadden i a la boca del Somme.

Des de l'edat mitjana, l'home va intervenir i canviar el llit dels priels o zwins, en construir dics per a protegir els pobles sovint inundats i per a crear terra de conreu. Les inundacions llargues després dels marors fortíssims de 1953 als Països Baixos i de 1962 als estuaris de l'Elba i del Weser a Alemanya van instigar una campanya d'obres d'enginyeria civil que van tallar molts priels, punt feble de la costa, de la marea. La protecció va millorar, però un biòtop ric riscava de desaparèixer. Es cerquen solucions per a restaurar la influència de la marea tot i garantir un nivell de protecció suficient. Una de les solucions són els dics permeables que poden tancar-se completament en cas de marea viva. La stormvloedkering a l'Escalda oriental n'és un exemple.